Esperant

Espero i enyoro

les grans abraçades

aquelles que em daves.

La brisa, ja em calma,

sento el teu aroma

que renaixent torna.

Obro la finestra,

la teva figura

dibuixa la lluna.

fotografia de la red.  poema Imma


(segueixo a la Roser)

FLORS

( intentant seguir deomises)

Flors del matí

cobertes de rosada,

flors del migdia

el sol les ha daurat,

flors de la tarda

gust de pa amb xocolata,

flors del capvespre

tornassolades, belles,

flors de la nit

alegren el meu llit...

M. Roser Algué Vendrells

Migratòria (II)(de deomises)

[Intentant seguir la Carme Rosanas]


Un cop més tornes,
Passes de llum, esparsa
Flor de la tarda.
I deixo els rojos llavis
Teus en la meva gana.

Cruïlles vàries
Cap als teus braços,
On emparar-me.


d.

Des de la finestra

Des  de la finestra  alena, només
el meu sospir...
Aquest sospir  com aire nou
que m'explica un cop més.


Sento la pluja freda
que  ho banya  tot
ànima endins,  la deixo entrar
i no em gela  el cor
la puc  sentir i  em  reviscola.

Hi ha un cel llis, ras, gris,
sento la fredor que cau
silenciosa
el fumeral de la xemeneia veïna
acarona la teulada.

Com si fos aquí, sento
bordar el gos sense delit
sembla que flaira l’aire
Des de la finestra alena només
el meu sospir.

(imatge de Google) seguint Montse i Rafel

RODA QUE RODA

Foguera de llum
vola el vers fumejant,
escampa la seva màgia
i floreix de nou el poema.

Paraules en la cendra

(Seguint la Isabel)

Seràs la llum,
mirada de foc
que espeternega
en mots abrivats.
Més resto atuït,
quan desapareixen
les teves paraules
com cendra en el vent.

De la fredor a la calidesa

(Seguint la Laura T. Marcel)

De la fredor a la calidesa

omplint la sala d'aromes i espècies,

la llar, a la cuina, de llenya

i la teva mirada de foc, arreplegant tendresa.

Pujaré escales amunt

com puja, sense passes, el fum:

seré ja fantasma. I tu, la llum.

Eriçant la pell

(Seguint a la Pilar)

El gebre sobre les fulles,
l'ànima encongida,
el cor callat,
la joia reprimida davant
l'enboirinat paisatge.
Ni respirar fins a casa.
I llavors, esclat tèrmic,
reviscolar-se,
treure ja l'innecessari abric,
desprendre's de les capes,
fins l'última, fins la nuesa
que eriçant la pell
mostra el punt d'inflexió de la fredor a la calidesa.

Brodat

Seguint a la Carme

Finíssims fils cristal•lins
reclamen la unió dels llavis
que es separen lentament,
eriçant la pell,
fent-los sentir la dolçor
de més  brodats en la boca

Síntesi (de deomises)

[intentant seguir l'Helena Bonals]


Hi ha suficient temps per resumir
Tota una vida de paraules i imatges,
Per deixar a la intempèrie idíl·lics paratges
On la joia de viure és melangia de l'ahir?

Hi ha, potser, camins que cal travessar
Amb ferris peus de plom i passes fermes
Per evitar tristors eternes i llàgrimes ermes
On la clemència ni existeix ni vindrà?

Digues-me, amor, amor, hi ha prou existència
Per abastar la passió que avui m'ofrenes
I no caure en l'ombra del silenci i l'absència?

Tindrem dreceres per evitar el trànsit ingent
D'un rebombori que suma noves denes
Al rosari fosc d'enyorar-te en tot moment?


d.

Pas zebra

Inici i final,
blanc i negre,
llum i foscor,
empatia i abstracció,
clàssic i barroc.

El terme mig,
la síntesi,
sempre
inaferrable,
invisible.

[seguint Elfreelang]

EL BES

Seguin..a Pilar.


L'angoixa la desperta
ha estat un somni,
al costat el seu marit
la besa.

Abraçada

Seguint a l'Anton

S'abraça al marbre,

el xiuxiueig del record,

que llagrimeja.

Dura és la queixa,

del tendre bes de l'amant

que la desperta.

Cintruénigo (de deomises)

[intentant seguir l'Anton]


Subtil besada,
Cabells negres de negra,
Clara atzabeja.
En terra estranya aleno
Núvols, flaire de mare.


d.

JAU EL MARBRE

1 -2 – 12

Jau el marbre rosat

vel transparent cobrint-lo.

Protecció? Subtilesa ?

El vel, boira que acarona

somnis i records. Fantasies

que es desclouen amb el contacte,

amb el bes protector, subtil.

Cor de poemes

Lliscaven el mots,

s'obrien pas al golafre món

 de la nit i les tenebres.

Eren veu i silenci,

eren màgia, eren so;

són, ara i adés, cor de poemes...

Van surar  els  llavis,
sense  gairebé  tocar-se,

mentre lliscaven  els mots

que acaronen l'ànima

i  escrivien,  amorosos i rebels

tots  els  tresors per descobrir.

T'escriuré amb traç de llum,
mentre el lliscar dels mots
et duu el perfum de la tinta
que escriu la teva pell
en els fulls del desig,
amb lletres d'or i argent.
Com un tresor a descobrir.

No era pas la flor,
sinó la llum del teu bes,
qui surant lleument
em perfumà la boca.