Síntesi (de deomises)

[intentant seguir l'Helena Bonals]


Hi ha suficient temps per resumir
Tota una vida de paraules i imatges,
Per deixar a la intempèrie idíl·lics paratges
On la joia de viure és melangia de l'ahir?

Hi ha, potser, camins que cal travessar
Amb ferris peus de plom i passes fermes
Per evitar tristors eternes i llàgrimes ermes
On la clemència ni existeix ni vindrà?

Digues-me, amor, amor, hi ha prou existència
Per abastar la passió que avui m'ofrenes
I no caure en l'ombra del silenci i l'absència?

Tindrem dreceres per evitar el trànsit ingent
D'un rebombori que suma noves denes
Al rosari fosc d'enyorar-te en tot moment?


d.

Pas zebra

Inici i final,
blanc i negre,
llum i foscor,
empatia i abstracció,
clàssic i barroc.

El terme mig,
la síntesi,
sempre
inaferrable,
invisible.

[seguint Elfreelang]

EL BES

Seguin..a Pilar.


L'angoixa la desperta
ha estat un somni,
al costat el seu marit
la besa.

Abraçada

Seguint a l'Anton

S'abraça al marbre,

el xiuxiueig del record,

que llagrimeja.

Dura és la queixa,

del tendre bes de l'amant

que la desperta.

Cintruénigo (de deomises)

[intentant seguir l'Anton]


Subtil besada,
Cabells negres de negra,
Clara atzabeja.
En terra estranya aleno
Núvols, flaire de mare.


d.

JAU EL MARBRE

1 -2 – 12

Jau el marbre rosat

vel transparent cobrint-lo.

Protecció? Subtilesa ?

El vel, boira que acarona

somnis i records. Fantasies

que es desclouen amb el contacte,

amb el bes protector, subtil.

Cor de poemes

Lliscaven el mots,

s'obrien pas al golafre món

 de la nit i les tenebres.

Eren veu i silenci,

eren màgia, eren so;

són, ara i adés, cor de poemes...

Van surar  els  llavis,
sense  gairebé  tocar-se,

mentre lliscaven  els mots

que acaronen l'ànima

i  escrivien,  amorosos i rebels

tots  els  tresors per descobrir.

T'escriuré amb traç de llum,
mentre el lliscar dels mots
et duu el perfum de la tinta
que escriu la teva pell
en els fulls del desig,
amb lletres d'or i argent.
Com un tresor a descobrir.

No era pas la flor,
sinó la llum del teu bes,
qui surant lleument
em perfumà la boca.

La flor d’estaca

si la natura envegen

sobresortiran.

Sota el cel

I és el dolç balanceig

de la roda del temps

que ens dibuixa la rima.

És el vent, és la brisa,

és el fred de l'inici de febrer

que ens recita a l'oïda poesia.

És la nit, és el gest,

és el mot, el silenci i la vida

que reneix -és el temps- sota el cel...



(seguint zel)

blancs i muts

amb un molt de fred i un poc de neu

s'han badat les flors
dels ametllers

(roda la roda del temps)

muts que ja no ho són

els blancs pètals s'han tret la son

i onegen bandera de pau, blanca...

(camins que ja hem caminat persistents en la memòria)

(seguint les dues princeses i en Deo)

Dissipant la cendra

Fotografia deFanal blau



 

Han florejat els lliris dins la negror del temps
la nit és ben de nit
el dia un vel de cendra i el camí resta ocult
celat entre basardes.
Però jo us dic i em dic i esprem la voluntat.
No hem de témer la vida
desarrelem la por
l'alè de poesia fecunda les paraules
amb potents crits de blau.
Amb els colors del mar tenyirem la foscor.

Poètica (de deomises)

[intentant seguir l'Elfreelang]


Comença, com qui llisca per sendes de gel,
Una nova aventura amb estrofes lligades
Al sentiment aliè que ens agermana.

Vindran esperances i desigs, joia i anhel,
O tristeses compartides. Mai endebades.
Les plasmarem en torns mentre duri aquesta gana
De fer cadenes amb baules belles de paraules.


d.

Inici i final

Tot inici acaba
tota fi comença
com la flama
que s'apaga
versos renascuts
de la cendra.
In itinere les  itineràncies
canviaran o mudaran
però mai emmudiran

Inici

Prest, aquest  any

han florejat  el lliris.

Volen desvetllar

amb els seus crits de blau

els ametllers que dormen.

Comencem!

AQUESTA  NIT  


A LES  12:00

COMENÇA LA RODA DEL 


FEBRER 2012

25 anys sense Foix

Arribo tard,  però  em sabia  greu  haver  oblidat  les  Itineràncies  per  aquest  homenatge  a  Foix.

Un sonet  de  De  sol i de  dol...  un que no he llegit  avui,  als  homenatges .

Saber narrar  en llenguatge vigorós

Deler i desig, i plers, i sense esforç

Rimar bells mots  amb el ritme dels cors

Amants  o folls; i gens fantasiós.

- Oh dolç fallir!- coronar de lluors

Éssers de carn, tot oblidant els morts

I l'ombra llur, reial, i d'un bell tors

Reprendre  el tot, vital  i rigorós.

Saber sofrir sense  llanguir, i amar

sense  esperar, i essent ardit, del segle

Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà.

Viure l'instant i obrir  els ulls al demà

Del clar  i l'obscur seguir normes  i regla

I en mig  d'orats  i savis  raonar.

Homenatge dedicat  a tots  els orats  i savis,  que volen viure l'instant  i no tancar  els ulls  al demà.

Roda poètica de Febrer 2012

Us  semblaria  bé  fer  una Roda  poètica  pel més  de febrer?

Començarà  el dia  1  de febrer  a les  00:00  i s'acabarà  el 29  a les   24:00

Es tracta  com sempre  d'agafar  alguna cosa  del poema  anterior  per  a fer el següent.

SI VOLEU PARTICIPAR  US APUNTEU ALS  COMENTARIS

1.- Barbollaire
2.- Fanal Blau
3.- Montse
4.- Isabel
5.- Pilar
6.- Noves Flors
7.- Elfree
8.- Cantireta
9.- Helena  Bonals
10.- el veí de dalt
11.- deomises
12.- Marta
13.- Zel
14.- Laura T Marcel
15.- Imma Cahué
16.- Glòria
17.- Dafne
18.- Rafel
19.- M Roser  Algué
20.- Carme
21.- Pakiba