Volar fort

(Seguint a Mon) 

Ha arribat l'hora de que aixequis el vol

ja tens les primaveres que t'han proveit del plomatge necessari

és el teu moment i ho has de fer sol.

Avui mirava fotos, records del passat,

moltes històries viscudes, molts sentiments en aquell inventari

on només cadascú pot explicar com li ha anat.

La vida és per viure-la i s'ha d'anar tastant

caure i aixecar-se, gaudir i treballar,

ser conscient cada dia de tot el que va passant.

Obre totes les portes,

omple-ho de colors,

corre, salta, dorm i balla,

riu i plora, fes-ho tot.

I de tant en tant atura't

agafa aire, respira a fons

i només mira endarrere

per agafar "carrerilla" i volar més fort.

VOL

Volarem lluny del temps

si no ens manquen somnis

i amb els vents de cara

ni pensar amb tornades

ulls closos i les mans agafades.

seguint a La Senyoreta Reykjavík

Volareu lluny del temps

Seguint a Isabel...

Volareu lluny del temps

i viureu sense rellotges,

travessant portes que un dia

semblaven infranquejables.

Volareu lluny del temps

desfet en esponjosos flocs

de nostàlgia i sabreu

que l’ara paga la pena.

Volareu lluny del temps

perquè en aquest moment

fugisser i temperat,

sabeu on voleu arribar.

Volareu lluny del temps

amb una corda de records

enganxada al turmell

què us recorde d’on veniu.

Passeu, passeu

Passeu, passeu,

passeu el llindar de la porta.

Hi trobareu un espai

que us durà directes

al cor d'algún plusquamperfet.

I a cavall d'aquest verb,

volareu lluny del temps...

Volareu.

BENVINGUTS de la Montse

Portes i finestres obertes,

passem i compartim un somriure,

deixem-nos portar pels sentiments,

festejant el caliu de l'amistat.

En cada vers que has entès de Vicicle

G. Caillebotte, Pluja

Seguint l'Helena Bonals

En cada vers que has entès
Queda el misteri
En cada vers que has comprès
Resta la metàfora
En cada paraula elegida
Queda el desencert
En cada paraula no dita
Resta el veritable sentit del món:
Gotes de pluja sobre l'aigua.

Festegem... d'onatge

Intent de seguir a l'Elfreelang

Itineraris d’Efes

Festegem els sentiments

brindem amb aigua de lluna,

compartim sinceritat,

les nostres mans s’uneixen

sobre el marbre de la taula,

en el poema de les mirades

hi cerquem la metàfora profunda,

amb dos cors cantem

a una sola veu,

la flama del temps

potser mantindrà el caliu

o les cendres s’abraçaran al vent...

onatge

Itinerari d'efes d'Elfreelang

( intent de seguir a les palpentes entre cortines de suor i llum a Efemèrides de Deomises)

Celebrem´ho tot o quasi tot el que sigui grat
maridem les efes amb les esses i les  tes
convidem el juliol i el poniol i el julivert
fem una festa  versaire efemèrides d'estiu!

Ballem ! dansem amb les vocals i els accents
esclatem petards de rimes i de joia
llencem  enlaire els rams i entomem la toia
llancem les penes al torrent fem festa i festegem!

Efemèrides de deomises

[intentant seguir l'Anton, abans de marxar cap a la feina]

Cal celebrar totes les efemèrides del jorn?
O només donar importància a les que compartim
Amb cor i ànima amb el temps i amb la melangia?

Vine, nostàlgia, torna pels senders que el llim
Coneix, que l'arbre regenta amb el contorn
De la seva ombra allargada, i cura'm la malaltia
De recordar dates, números, xifres que no s'esborren.


d.

AMAGAT DINS TEU... d'Anton - FOTO G.IMATGES

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

( Seguint la paraula SILENCI del treball de Barbollaire)

1.- Amagat dins teu, encongit, sojornes

el camí que un jorn emprengueres.

Mut i sord al moviment que et salvi

ajups el ser en el teu JO  intern.

Com baldufa parada – peus immòbils -,

dorms el calvari d’una soledat impia.

Què et fa el sondroll que transita pla

si és el teu silenci que sempre t’estossega ?

Amagat  dins el callar ni penses en res...

Així, el temps no transita en ton dormir.

Quimera de senders de futur anorreats.

Tot tu t’avens a l’esclavisme que no busca

un ideal que et corprengui i  anul·li

una esperança de desig de batec millor.

Innocència òrfena de Deomises

[primera itinerància i primer intent de seguir en Mon]


Perquè el valor és un bé massa car que no em puc permetre,
Deixa'm en l'hospici del silenci i de la vergonya, innocent
De mi, que he foradat les butxaques amb el pas del temps,
I la xavalla s'ha perdut pel camí i pels besos manllevats.

Perquè la fam m'amenaça en cada segon d'existència, omple'm,
Escudella'm amb carícies el plat del cor, fins que sobreixi,
Que l'insomni per no ser correspost em desvetlla nit rere nit.


d.

Extensió d'Helena Bonals

El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès,
i ara,
en aquest poema.

(Segueixo una paraula de la Carme)

PRIMER PENSAMENT DE JULIOL de Mon

Com un llamp has passat per ma vida

D’aquells que escletxa deixen al cel

Al meu cor el teu l’obria

Tocat, ferit resto en zel

Ai! Innocent de mi

Per que no em brollen les paraules quan et tinc a prop ?

Per que em tremola la veu i la mirada.?

Aquesta fastigosa timidesa

em deixarà orfe d’amor



L'estrena del dia d'Isabel

L'estrena del dia
quan el vent pica el vidre
i la llum omple el món
t'aixeca i et llença
com un llamp a la vida.

I el somni és record.
El passat, un llast
i l'esdevenir no arriba...

L'ú de Fanal Blau

Més enllà d'una nit,

s'albiren les primeres escletxes de llum,

que dibuixen amb traç acolorit

l'estrena del dia.

L'ú, com el primer, d'un llarg viatge.

Traç màgic de Carme

Traç màgic
de començament  i promesa.
Regal d'un  dia per encetar.
Mirades  que es  troben
al  cap dels  dits.
I silencis  trencats
més  enllà  d'una nit.

Del silenci dels somnis de Barbollaire

Hem preparat lleixes i aparadors
per omplir-los,
de bell nou,
amb el traç màgic
del sentiment lluminós
que neix del silenci dels somnis.

Obro la porta de Carme

Obro la porta

a cada  vers.

En aquest instant,  

a la més petita

de les  hores.


Esclataran els perfums
més  despentinats,
 colors subtils,
sabors exquisits.
Com qui somia,
i serà sovint, com ara,
a les més  petites  de les  hores.

TORNA UN ALTRE JULIOL POÈTIC

QUI  TÉ GANES  DE TORNAR  A ENLLAÇAR  POEMES

DURANT EL MES  DE JULIOL?

POEMES DE TOTS  COLORS  I DE TOTES  MIDES?

AGAFEM  UN VERS  O UN  MOT  D'UN POEMA PER FER  EL SEGÜENT.

COMENCEM EL DIA 1  DE JULIOL  A LES  00:00

S'hi van apuntant:    (fins  el 30 de juny)

1.- Deomises  Es desclou la tenebra
2.- Joana   Navarro  El teler del record
3.- Carles Casanovas  El rocar  de Tiana
4.- Noves  Flors  Noves  Flors
5.- Montse  Fons d'armari
6.- Jordi Dorca  Adverbia
7.- Isabel  Poemes al blog
8.- Laura T Marcel    Mar i cel
9.- Francesc  Mompó  Uendos,  greixets  i maremortes
10.- Llaudal   Biosofia
11.- Helena Bonals  D'allò bell, d'allò sublim
12.- Pakiba Roses vermelles
13.-  Elfreelang   Si dubto és que sóc si penso és que sóc
14.- Veí de dalt  Malerudeveure't
15.- Olguen Dalmasas  Olguen Dalmasas
16.- Guspira Paraules despullades
17.- Barbollaire  Un lloc per nosaltres
18.- Mon  La  garrofa  de Mont-roig
19.- Mª Roser  Algué  Petiteses
20.-  Vicicle Viciclisme
21.- La senyoreta  Reykjavik  Sol de Mitjanit  a Reykjavik
22.- Lolita lagarto zero-zer-o-zer-o- no-ser
23.- Zel Ara  mateix
24.- Mq Res
25.- Carme Rosanas  Col·lecció de moments
26.- onatge Onatges
27.- Fanal Blau  A la llum d'un fanalet
28.-  Anton  Rebaixes
29.- Jesús Mª  Tibau  de tens un racó  dalt  del món

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Ahir  dia 10 de maig  vaig  rebre  un mail  d'ACPV,  recordant  la solidaritat  d'internet  amb  la protesta   SENSE  SENYAL.  Hem de ser  solidaris  altre  cop,  en primer  lloc  col·laborant  amb aquesta  Editorial conjunta  i en segon lloc  amb l'ajuda  econòmica  que necessiten.  De  moltes  petites  quantitats  se'n fa una de  grossa.

Cliqueu  el banner  d'Internet solidària, per  anar  a les  maneres  de fer-los  arribar  les  ajudes.