Aquarel-la

Lentament, ressusciten els colors

i  les aromes adormides. Primavera!

El sospir del rossinyol ja no és quimera,

ni tampoc els brots tendres de les flors.

El contrallum teixeix amb subtil dansa,

sensacions que es barregen virolades.

D’un polsim de lluna neixen fades.

el ventijol s’adorm, en gerd estança.

L’abril em va dur la llum primera.

Al jardí de delícies, matinera,

una oreneta alçà el vol.

Recordo la presencia fugissera,

planant en la distància, juganera,

sobre una margarida qualsevol.

ESTÉN VERSOS...

Un somriure a la finestra

estén paraules al carrer

bugada de versos,

d’anònims poemes.

Un dia es un dia i cap mai es el primer

la dama em mira

i entre la gent

escampa la rialla, acollidor present



Disciplinadament abatuts,
capcots i avergonyits, a voltes.
Clavícules de temps i de temors,
acabem trobant refugi
en l'anvers i l'ombra d'una mà
-genuïna i dolça-
que amolla poesia.

Invicta poesia

Millet

Les paraules esclaten perquè és la poesia
perquè és la primavera
perquè res no pot véncer la flor ni la cançó.
I deixarem la vida penjant d'un fil si cal
i ens voldran exiliats dels nostres pensaments
i ens prendran el descans, potser, com aquell Comte
pel desert de la nit vagarem entre flames
i el món... el món ja no sabem si serà món.
Però l'esclat retorna
sempre la veu dels versos s'alçarà poderosa
sempre hi haurà pastores per cantar una cançó.

Recordeu: 21 de març dia de la poesia a les itineràncies

La  Cèlia  ens  recordava en un comentari que  aquest  mes de març  té  un dia  dedicat a la poesia.  M'ha  fet  venir  ganes  de muntar-ne  una  per  aquest  dia.


Què  us sembla  si muntem  una  Micro trobada poètica de   només  un dia?  De  les  00:00  a  les  23:59  del dia  21.  


Sense  seguir-nos,  sense  lligar  poemes.  Només un  sol poema  cadascú.  Amb  llibertat  de tema,  de llargada,  de tot.  Podeu programar  els  posts,  si voleu. Els  repartim  al  llarg  de  tot  dia.


I  així...  celebrem  el dia  amb  un autoregal  de tots  per  a  tots? 


PD:  ja tenim 26  posts  programats  a les  00:01, 00:16, 00:30, 7:00, 8:00, 9:00,  9:30, 10:00,  11:00, 11:30, 12:00, 12:30, 13:30, 14:14, 15:30, 16:00, 16:30, 17:00, 17:30, 18:00, 18:30, 19:30, 20:00, 20:30, 23:00, 23:45

ENS VEIEM DEMÀ...!

(Seguint tothom, també)

Sense dir adéu un comiat.

Per si de cas,

per penyora prenc les paraules,

l’amistat.

I que rodi la roda ben aviat.

Prat florit

(seguint tothom)

















Hem fet un pas més pel camp florit
de les paraules.
Com les abelles
ens hem saciat de pol·len
i hem destil·lat l'essència
dels nostres cors.
Una volta més
de la roda infinita
que gira en espiral,
sempre amunt en aquest joc
d'intensa rapidesa
per provar de tocar els estels.
Hem fet un pas més i ens hem divertit.
En descansar, el prat acolorit
queda perenne com a record.

Consciència marítima (Còrdova I)

[intentant seguir l'Elfri, amb les muses i la connexió disponibles en l'aturada reglamentària]

S'atura la roda,
Però el viatge continua
Cap a nous horitzons.

Sabràs, mar materna,
Quantes nits de vetlla
Tinc per pensar-te?

M'allunyo per apropar-me,
Giro en l'eix que deixes
En la meva consciència
I beso la sal del teu cos.

S'atura la roda
Però seguiré el sospir
Que has exhalat, la besada
Que has emplenat de desig.


d.

La roda fineix però seguim girant

Amb un rau-rau al cor hem de dir adéu 
però ens emportem versos i mots i mans curulles
de jocs de poesia itinerant que gira...
I seguirem girant amb el sarró i les maletes
plenes d'espais i emocions compartides!
És un fins després amb una abraçada!

ENTRELLIGANT

(Seguint Deomises)

Hem desfullat la margarida
amb el compte enrere de cada dia de la roda.
Han brollat dels cors multitud de poemes,
han plasmat els dits totes les idees.
Hem guarnit pantalles
amb les millors gales.
Ens hem agermanat conjugant paraules
com agafant-nos les mans.
Hem entrelligat títols, versos, imatges.
I hem construït un racó de somnis
amb el millor de nosaltres.
Hem gaudit del temps, els uns amb els altres.
Quina força té el rampell que ens inspira!
Ara vindrà bé el pair amb molta calma
aquest àpat ple de moltes delicadeses
per tornar de nou, a cop de tecla,
a recuperar un altre rostit a les fines herbes.
Fins la propera roda

en la que tornarem a fer quilòmetres

per a disfrutar seguint-nos els passos

i donant-nos les mans.

Quilòmetres (Híspalis XXXVIII)

[intent de seguir amb enyorança la Carme i la resta d'itineraires, amb ganes de 'tornar a la llar' i amb tristesa per haver d'agafar de nou les maletes]


Maletes plenes.
Vivències i quilòmetres
En la pell resten.


d.

I que tot sigui, entre nosaltres,
obra de claror, intimitat i volum,


meditació suau amb mobles senzills.  

[seguint-vos a tots, a tall de comiat]

Ben plenes

Maletes plenes
d'il·lusions i de versos
fins retrobar-nos.

Maletes

Heus ací les maletes
plenes de vosaltres.
Farem de nou via
fins que exhaurim
el seu contingut.

I, just aleshores,
ens tornarem a trobar,
com camarades
que comparteixen camí.

L’il•lusió tornarà a fluir.

I, de bell nou, dibuixarem
el sentiment més fi.

Nòmada (Híspalis XXXVII)

[intentant seguir la montse, i crec que gairebé acomiadant-me (retorno a Tàrraco)]

He sembrat els dies de paraules,
Ofertes al vent, a la mar i a la terra,
Plenes d'enyorança i d'amor i de sentiment.

Avui, en el retorn i en el comiat, sé
Que cada racó de la meva ànima és nòmada
I seguirà buscant pertot arreu l'ànima bessona
Que sigui lliure com la meva carn, i compromesa.

Miro enrere i veig aquests camps llaurats
Per diverses plomes, aquestes línies
Que parlaran fins a la perpetuïtat.

Avui, quan només hi ha demà per a nosaltres,
Elogio de nou l'oneig i la nostra llengua,
A la pàtria i al camí per seguir lluitant,
Un cop més, per vèncer els voltors.


d.

NÒMADES

Roda que roda,
desgastant espardenyes,
sembrant poemes.

Sortirem  a ballar,
un cop  més
construint baules  de mots
que ens lliguin  els anhels 
i l'esperança.
Sortirem a ballar
com qui trena  boixets
per  fer randes  de mots 
embellint  pensaments
i cultivant  somriures.

Ben lligada

Ben lligada,
-amb envetada d'artesà-
tornarà a rodolar
i a fer fressa damunt les llambordes.
Escoltarem de nou
el traqueteig quan arribi
i sortirem a ballar.

Ara, en silenci,
ens arriba el temps de sembra.

(seguint l'Antón i acomiadant-me de la roda)

SE'NS ACABA EL SENDER TRILLAT.... roda poètica febrer 11

28 -2 – 11

Se’ns acaba el sender trillat.
Davant las muntanya.
On anirà nostre feixuc andar ?
Ens quedarem porucs, parats
Sense camí, espardenya deslligada ?

Dic el teu nom

(seguint deomises)

Dic el teu nom,

queda suspès a l'aire,

les boires i el fum

et retenen la flaire.

Dic flor,

dic color,

dic explosió de la vida,

dic que reneix a recer del sol

la natura serenament embogida.