Nòmada (Híspalis XXXVII)

[intentant seguir la montse, i crec que gairebé acomiadant-me (retorno a Tàrraco)]

He sembrat els dies de paraules,
Ofertes al vent, a la mar i a la terra,
Plenes d'enyorança i d'amor i de sentiment.

Avui, en el retorn i en el comiat, sé
Que cada racó de la meva ànima és nòmada
I seguirà buscant pertot arreu l'ànima bessona
Que sigui lliure com la meva carn, i compromesa.

Miro enrere i veig aquests camps llaurats
Per diverses plomes, aquestes línies
Que parlaran fins a la perpetuïtat.

Avui, quan només hi ha demà per a nosaltres,
Elogio de nou l'oneig i la nostra llengua,
A la pàtria i al camí per seguir lluitant,
Un cop més, per vèncer els voltors.


d.