(seguint deomises)
queda suspès a l'aire,
les boires i el fum
et retenen la flaire.
Dic flor,
dic color,
dic explosió de la vida,
dic que reneix a recer del sol
la natura serenament embogida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
M'encanta aquest renéixer de la natura: serenament embogida... genial i molt exacte. És així mateix.
ResponEliminaUna preciositat de poema!
ResponEliminaHa estat un plaer compartir aquest rodolar amb tu, Isabel!
Bon març!
No sé qui ets, Isabel, però...bocavadada del que has escrit.
ResponEliminaFelicitats.
M'agrada, aquest poema amb olor de natura ens avisa que la roda s'acaba.
ResponEliminaMolt bonic, Isabel.
ResponEliminaI qui és l'Isabel? ES pot saber o no?
ResponEliminaMortadel·la, clar que es pot saber, mira aqui a la dreta!
ResponEliminaGràcies, Isabel i felicitats maca...
ResponEliminagràcies a tu, Mortadel·la!
ResponElimina