Glapit maternal que resta en el meu pit,
Ulls que sotgen cada centímetre de món
On poder habitar i admirar-te constantment.
Tomba silent, bressol de vida i d'infància,
Dic el teu nom i la boca s'omple d'onada,
De la teva amplària, Mediterrània màgica.
d.
et segueixo...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa mediterrània és màgica!
ResponEliminaGràcies per compartir aquest rodolar poètic, deo.
Que tinguis un bon març i un bon retorn d'Híspalis!
Sí que és màgica i a més, poètica!
ResponElimina