Però el viatge continua
Cap a nous horitzons.
Sabràs, mar materna,
Quantes nits de vetlla
Tinc per pensar-te?
M'allunyo per apropar-me,
Giro en l'eix que deixes
En la meva consciència
I beso la sal del teu cos.
S'atura la roda
Però seguiré el sospir
Que has exhalat, la besada
Que has emplenat de desig.
d.
Seguiràs, deo, seguiràs... tu sempre segueixes...
ResponEliminaGràcies pel compartir amb nosaltres, però carinyosament et faig una estirada d'orelles, poeta prolífic!
ResponEliminaBona tornada a Tàrraco!