Petons d'ales blanques

Seguint a la Carme, l'Anton i la Pilar i els seus petons alats...

Petons blancs com a flors d'ametller,
com papallones albes
volen dels teus llavis als meus
que el amor ens mana.

Petons saborosos i blancs.
Petons i rialles!
Quin amor més tendre
quan el cor ens parla...

 

Floral

Observo de reüll

la festa floral de l'antigor.

Garlanda de florit bruc

i besos d’ales blanques,

que malden per aparèixer.

Tot seguint la Carme

Entre dues llums

Tot seguint l'Anton i la Carme...

La lluna i Orió

ens miraven complaguts,

car la nit, solemne, refilava

el somni entre dues llums...

Erudita, la foscor

examinava tots els sons,

les veus per dir els nostres mots

i la transparència de cada idea.

Fins que, puntual, 

la primera llum del sol

entonava el ritme del dia

carregant l'aire de realitat,

d'acolorit volum les siluetes

i tot el voltant d'altres humans
que amb besos d'ales blanques
viatgen al meu costat.

Les golfes

Hi ha un "t'estimo"
esgarriat allà a les  golfes
i per les escletxes
s'hi escapen els petons.

Si ja no els vols
els deixarem que volin.
Besos d'ales blanques
viatgen al meu costat.

esforç

segueixo a antón, amb la innocència

llibre d’una vida

desglossant fulls d’experiències

on narres els combats amb vents i glaç,

salvaguardant món intern

per no danyar innocència.

ploraran ferides

per ganyades permanentment obertes,

recordant  ideals de joventut

joventut  forta, llisa, ubèrrima...

ara, el mantell dels anys

han adjuntat la nova bellesa

de costurons i crostes,

que ens parla del esforç per triomfar

per sobre els entrebancs.

I L'ARBRIU S'INTERPOSÀ... aquarel·la TARDOR 3

Vaig dir : atura’t...!!!

I l’arbriu interposà

ses armes netes

cobrint totes les escletxes.

Mans i mànegues  a la feina.

Ens hi jugàvem l’innocència

que mai havíem perdut.

Seriem conseqüents

i triomfaríem

La lluna i Orió ens miraven

complaguts

i fins els segles ens daven la raó de ser.

ANTON.- 26-10-14

Mots i silencis

Mots i silencis
trenen el vers,

són llum de moments 

són ombres al vent.

Són cara i revers

d'una fulla madura,

són fil i ganxet

de fina estructura.

Teixit de llibre,

vernís antioblit,

captaires dels ritmes

sons d'argument seguit.

Mots i silencis,

somnis caçats al vol,

matèria de poema

impulsada pel cor...

Bany de lluna

Vaig dir: atura't!
L'oblit no ha de ser fosc.
Un bany de lluna
sobre mots i silencis
retorna la innocència.

Atura't!

L'oblit forçava
la nit miraculosa
-llumins de plata
sobre la terra fosca.
Dolgut vaig dir: atura't!

(tot seguint la Montse Galionar)

De nit

De nit , de dia ,
participar
participem
prendrem part
no ens partirem
volem
sense oblit 

La nit...

La nit preserva

l’aleteig de l’oblit.

Cuques de llum...

Galionar

(Tot seguint l’aleteig de l’Anton) 

L'ALETEIG DE L'OBLIT... aquarel·la

L’aleteig de l’oblit,

cru record esmerçat

en el pou de silenci,

no m’obliga...

La quietud impera

i el vent no vola

i la llum calla el color

i la flor guarda el perfum.

Dia vindrà que tot retorni

i esplaï sa identitat.

24-10-14- Anton.

en el silenci

he agafat de carme els mots, els sentiments, els batecs...

perdut el moviment de manetes

en rotació d’harmonies.

parats eternament

en silenci de tics tacs,

guardant promeses  submergides

en les esferes d’ocre i mosques,

callen per sempre el que han vist i ja no veuen:

els miracles d'emocions viscudes...

els càlids mots oïts en xiuxiueig amorós...

i en el silenci, els sentiments bateguen !!

L'oblit

Embelleixo el pou,
de batecs i pètals,
de mots i emocions viscudes.
L'oblit serà menys profund.