Visc desesperada
pendent de novetats,
volent que cada dia
sigui un nou esclat.
Visc en una gàbia
amb reixes d'acer
que oprimeixen,
que ofegeuen,
que no es poden desfer.
Visc esperançada
en que aviat arribarà
amb una brisa fresca
i amb el pas canviat
un gran dia alegre,
un altre matí.
Sort en tenim de la brisa fresca, Laura. Poema ple d'esperança i de ritme...
ResponEliminaEns quedarem amb la teva esperança, Laura.
ResponElimina