dijous, 16 de febrer del 2012
Qualsevol petjada
Qualsevol petjada
és devorada lentament pel desert.
Es menja la sorra els senyals,
esborra camins sota el cel,
fa del teu pas un no hi és
mentre l'oblid de boira la vida ens tenyeix.
Quan no recordis ni què és un desert,
què son dunes, oasi o sorra o pas ferm,
només sabràs què és tenir aquella immensa set...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Isabel, nena, però tu em vols fer plorar.
ResponEliminaostres... aquella immensa set...
touché, profundament :)
no, Carme, no et vull fer plorar...
ResponEliminaI si plores, tranquil·la, et cauran llàgrimes que faran brotar versos nous que ens encissaran...
No sé si us encisaran... però tenies molta raó... han brotat nos versos seguint-vos amunt!
ResponEliminaGràcies, Isabel!