16 – 2 -12
Estenallada en la
sorra,
les dunes
corporals es manifesten
com un més enllà
d’un Sàhara
vivent.
Llum i calor i
color s’exalten
i la figura
esberla els tòpics.
Dunes, sorra
campa en moviment.
Oasi de palmeres
i font, zel de quietud.
Delit que farà
viure la mirada
extasiant-la en
el desig.
Quina comparació més maca, les dunes del cos... m'agrada molt, Anton!
ResponEliminaEt segueixo, Anton!
ResponElimina