(Seguint Deomises)
En mig de les dunes dels somnis
m'hi perdo buscant il·lusions,
perseguint quimeres per a fer-les
realitat,
creient que no ha de ser difícil
i al mateix temps sense adonant-me
que l'impossible també existeix.
camino de puntetes i em deixo acaronar
per la dolçor perenne
que envaeix l'espai
de tacte suau i olor rosada,
neutralitzant el dolor del qui pateix.
En mig de les dunes dels somnis
demano música de carilló
per harmonitzar les ànimes,
alliberant aquells bloquejos
que ens minven ritme en la dansa,
que ens fa lliures i ens uneix.
Tannko el dia... seguint-te
ResponEliminad.
Sigui com sigui, que no s'aplanin mai les dunes dels somnis.
ResponElimina