Seguint...
16 – 2 – 12
Calla el silenci
en l’intern de
l’arbre.
Fora, les fulles
dringuen,
parlen i escolten
simfonia amb
l’aire.
Es recolza i
recorda
la seva mudesa
establerta.
Dins, el silenci
esclata com
rajolí de fonteta
que viu del que
llença.
Bevem silenci que
reconforta
I apaga la set de
paraula.
Excel·lència (seguiment extraoficial; disculpes per l'atropellament)
ResponEliminaDringadissa de fulles,
Mentre l'arbre, que habita
Cada instant nostre, creix
I ens conforta amb la copa.
Brindis a la Natura
Que ens ha omplert de bellesa
Les mirades i els cors.
Demà ens estimarem
Amb el foc viu, intacte
De qui no coneix llavis
Més excelsos que els teus.
Dringadissa de fulles,
I els somnis restaran
A recer nostre, avui.
d.
Em quedo amb el teu final:
ResponEliminaBevem silenci que reconforta
i apaga la set de paraula.
I resulta que sí, que paradoxalment, en silenci les teves paraules reconforten... gràcies!
Quan el silenci calla, què s'escolta?
ResponElimina