(seguint a l'Anton)
Estenallada a la sorra
s'esborren els colors
i les dunes fan el ple
Avui, l'oasi ja no hi és,
només un arbre el recorda.
Trist i d'ombra incerta.
Desapareguda deu.
Qualsevol petjada
és devorada lentament pel desert.
Carme,et segueixo pel desert... aquest que s'empassa les passes...
ResponEliminaJo també t'he seguit, Carme...
ResponEliminad.