A l’època dels quatre, jugàvem als quatre cantons,
sota un cel gairebé fosc,
en les nits d’estiu de la Tarraco antiga,
mentre les sitges plenes de gra
omplien l’aire de perfums i l’aigua
s’atebiava, clara, mirall de lluna.
Erem infants sense malures, i trepitjàvem ferm
les lloses planes de llicorella
jugant als quatre cantons, però n’érem cinc...
(seguint Deo)
prenc les nits de Tarraco, amb el teu permis
ResponEliminapetons
Jo aviso tard, ja he pres l'aigua s'atebiava, però no importa gens, oi, Zel? oi, Mon?
ResponEliminai tant que no sgur que seran uns versos preciosos Carme
ResponEliminaTu sempre pots fer i desfer, mestressa del meu cor...
ResponEliminaMón, hola rei!