divendres, 4 de febrer del 2011

Ocells de vent

Hem escrit tants versos
amb nous anhels!
que fem camí dels mots,
i a cada passa endolcim
la saba del sentiment.
Creix,
respira,
palpita...
Hem llegit tant!
que en cada vers sacsegem
les terroses arrels.
Som, gairebé,
ocells de vent.

9 comentaris:

  1. Molt bonic, Maijo, el poema...
    jo esperava, a més a més, una il·lustració de les teves... :)

    ResponElimina
  2. segueixo els teus ocells de vent, maijo.
    Vinc volant!

    ResponElimina
  3. D'acord, fanalet. Ja tinc ganes de llegir-te!

    ResponElimina
  4. Ei! Moltes gràcies! Em fa il·lusió.

    Una il·lustració molt adequada a les itineràncies. Molt metafòrica. M'agrada molt!

    ResponElimina
  5. Aquests "Ocells de vent" m'han agradat molt.
    Amb "Tango prohibit" de Novesflors i "No hi ha tenebra" de la Carme, pel meu gust els tres millors poemes del dia.

    Bona nit Maijo.

    ResponElimina
  6. Ànima tel·lúrica

    Arrels terroses
    S'arrapen a la terra
    Com l'aire al viure.

    Creix la ferida
    De la sang mentre indago
    La teva pèrdua.

    I m'ets oxigen
    Quan respiro, lluerna
    Quan et recerco.



    d.

    ResponElimina
  7. [seguiment extraoficial, volia dir també...]


    d.

    ResponElimina
  8. Carme, tu demana el que vulguis (tot és possible!) :)

    Pere, em contagies aquest entusiasme! Gràcies per la part que em toca.

    Deomises, carai! Aquests Haikus són un regal. Veig que et superes constantment.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons