TIC-TAC, DORMS?
Al fil de nangs i plors a les llars
un sol vell a l'ull té la dent
del que no vol ser trist.
Tant si ve del'est, nord o sud,
fent pas a pas, mort de son,
pren viu el foc de la nit.
Ja no sent la pell.
Dalt, ben lluny, al cel
és clos el cau de torbs i fred
car a l'urbs es fon el sòl.
un sol vell a l'ull té la dent
del que no vol ser trist.
Tant si ve del'est, nord o sud,
fent pas a pas, mort de son,
pren viu el foc de la nit.
Ja no sent la pell.
Dalt, ben lluny, al cel
és clos el cau de torbs i fred
car a l'urbs es fon el sòl.
Agafo el torb er escorcollar en els poemes del meu record, i homenatjar també a Màrius Torres ;)
ResponEliminad.
Brevetat als mots,
ResponEliminaprofunda l'esgarrifança!
Un pou de sons,
un cau de vents.
Monosíl·labs! Molt bo, Rafel!
ResponEliminaNo vol ser trist
i pren el foc
i pren el vol
i beu la llum
i riu amb mi.