(Segueixo la Zel i faig honor al meu blog Mar i cel)
Blau, el mar...., el cel....
Blau, el cel..., el mar...
La immensitat de blau
omple el meu cor
quan miro l’horitzó
i no li veig final.
La intensitat de blau
em fa oblidar la por
que un dia vaig tenir
i ara visc en pau.
Diuen que els paral·lels
no conflueixen mai.
Jo penso que no és cert
i que el teu blau i el meu
es troben en un punt:
Potser a l’infinit,
potser un xic més a prop,
potser aquí mateix,
quan acluquem els ulls.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quan un tanca les parpelles, l'imaginari arriba ple de coloraines, que millor que un balu de cel, que millor que un blau de mar si allí hi trobem el que ens acolleix i acollim, Anton.
ResponEliminaQuan acluquem els ulls... sí, conflueix tot, i arriba el somni...
ResponEliminaLaura, el paint és com un vici!
Laura, et segueixo amb aquest "potser a l'infinit"...
ResponEliminaet segueixo també amb "la immensitat de blau..."
ResponEliminaFaig confluir paral·leles amb tu...
ResponElimina