Tanta i tanta tinta

(Segueixo la Laura, la Zel, la Carme,i tots els poetes itinerants de la mateixa barca...)

Potser a l'infinit

rau el gruix de saviesa,

aquella barreja de seny i follia

que un dia ens fa la traveta.

Que tard o d'hora ens empeny

amb un toc d'incertesa

a escalar farallons fets de lletres,

paraules fines i abruptes,

serenor de plàcids poemes

i dubtes i enyors, i els buits,

aquells forats que no pots omplir

amb els signes de sempre,

els que obren catacumbes

cap els espais col·lectius plens d'encís...

I si caus, t'espera la mar

per liquar tanta i tanta tinta espesa.