dijous, 15 de juliol del 2010

Tanta i tanta tinta

(Segueixo la Laura, la Zel, la Carme,i tots els poetes itinerants de la mateixa barca...)

Potser a l'infinit
rau el gruix de saviesa,
aquella barreja de seny i follia
que un dia ens fa la traveta.

Que tard o d'hora ens empeny
amb un toc d'incertesa
a escalar farallons fets de lletres,
paraules fines i abruptes,
serenor de plàcids poemes
i dubtes i enyors, i els buits,
aquells forats que no pots omplir
amb els signes de sempre,
els que obren catacumbes
cap els espais col·lectius plens d'encís...

I si caus, t'espera la mar
per liquar tanta i tanta tinta espesa.

2 comentaris:

  1. Que no ens ofegarem, per molt que vulguin ofegar-nos. Anton.

    ResponElimina
  2. Ens espera la mar, la nostra mar... i no ens ofegran, Anton, segur que no! Som i hem estat sempre resistents i supervivents.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons