seguint mar i cel ( Laura T)
Blaves les venes i les benes
que emboliquen les ferides blaves
la immensitat del blau és blava....
Blaus i morats i cops a les cames.
Blau marí, blau cel, blavencs els llavis
de por o de fred intens...blau tou ..tovenca blana.
Instant, moment, fragment d'estel caigut del mar
blau ..surant pel cel capgirat...blauet de rajola
blau coratjós...blau instantani ...incorpori....
Sis-centes instantànies blaves
blaves itineràncies
poètiques blaves
dia blau...nit blava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Que de blaus en portem, com tu dius, un futimé... Molt ben fet el poema. Anton.
ResponEliminaT'agafo el blau, aquest blau que és el lligam que tinc amb la meva pàtria: la Mediterrània.
ResponEliminad.
M'agrada molt!!!! El blau és el meu color, ja s'endevinava en el meu poema, i jo només parlava del color en sí, tu hi has afegit altres conceptes que juguen amb el blau i ho has lligat tot molt bé.
ResponEliminaM'encanta.
Molt bonic, tot de blau.
ResponEliminaEl color de l'estiu, blau al mar, intens, i blau al cel lluminós, afortunats els que vivim a la Mediterrània!
ResponEliminaem quedo amb les sis-centes instantànies. M'agrada el blau del teu poema i les blaves itineràncies i les poètiques blaves.
ResponEliminaMoltes gràcies blaves pels vostres comentaris blaus!
ResponElimina