dimarts, 20 de juliol del 2010

El son de la paraula

Frederic Leighton


Calleu, que dorm la paraula
i els déus se senten perduts
car el poder infinit
immortal, pertany als mots.
Són els mots els que perduren
dins la indolència del temps
-sintaxi de foc i d'aigua.
Silenci.
Agomboleu el silenci
coveu els versos més bells
fins que la foscor més fosca
retuda demane a crits
la llum de la poesia.

7 comentaris:

  1. novesflors, un poema exquisit! no et segueixo, que s'estigui ben visible una estoneta...

    ResponElimina
  2. Gràcies, Isabel. El vers de l'Anton m'ha semblat tan meravellós que no he pogut estar-me'n, de seguir-lo.

    ResponElimina
  3. Agafo alguns mots teus, encara que hi hagi duplicitat... Gràcies, Isabel i novesflors, d.

    ResponElimina
  4. El poder immortal pertany als mots.
    Calleu i escolteu....parla Novesflors.

    Bona tarda.

    ResponElimina
  5. I això que la paraula dorm... Ai, pobrets de vosaltres quan desperti, jo ho deia allà... Gràcies per seguir-me. Anton.

    ResponElimina
  6. M'agrada molt Noves Flors, mentre la paraula dorm... tu saps agafar ramells de les més belles...

    ResponElimina
  7. Llegint-lo et deixes portar per la seva musicalitat i la força de la paraula,

    M'ha agradat molt.

    Salut!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons