dimarts, 20 de juliol del 2010

Calleu...

(seguint rebaixes i zel...)


Calleu, que dorm la paraula.
Queda buida la veu
i ningú sent el crit de la terra.
Rau embolcallada a una nau
que navega silenciosa i ferma
fins que un brogit de llamp i tempesta
produït pels impulsos vitals l'allibera.

4 comentaris:

  1. No passa res, el meu Escàpola no ha tingut seguiment de ningú tampoc jaja ;)


    d.

    PS: I la duplicitat és benvinguda, almenys a mi no em fa res...

    ResponElimina
  2. T'agafo silenciosa i ferma; sona tan bé...


    d.

    ResponElimina
  3. calleu, però escriviu que ja vindrà qui reciti aquest caliu... Anton

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons