dimarts, 20 de juliol del 2010

Desídia

[seguint novesflors amb poca destresa]

Dins la indolència
Del temps, hi ha la desídia
Del propi viure:

Polir les formes
Per no caure en la incúria
És necessari,

Perquè no calli
Per sempre la paraula,
Que ara reposa.



d.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

  1. rebaixes20 de juliol del 2010, a les 19:41

    Quan la paraula reposa
    les idees neixen...?
    Divina circumstància. Anton.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas21 de juliol del 2010, a les 0:16

    Poema 299 d'aquesta Roda de Juliol... qui et segueixi farà el 300...

    Potser si que cal reposar les paraules per pensar una mica... i perquè tornin amb més força.

    ResponElimina
  3. zel21 de juliol del 2010, a les 1:07

    Jo tinc un relleu viscut, senzill, però viscut...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons