Les goges dansen
sota els coixins
amb les cançons
de sons ben fins.
La seva dança
adorm la nit
i l'esmicola
en mil bocins.
Les goges dansen
somnis amunt
per abastar-los
tots, un a un.
Jo les convido
a dansar al meu llit
a dur-me el somni
que em fa feliç.
També s'en diuen dones d'aigua....has fet un poema que canta i balla!
ResponEliminaA veure si ballen doncs al ritme del poema... i esn tornen els somnis bonics.
ResponEliminaUn poema que canta balla, i a més, el pots ensenyar al teu nét estimat, que segur que li agradarà, jo, amb el teu permís, me'l guardaré pels nens de l'escola i ja els diré que és de la meva amiga Carme!
ResponEliminaDoncs, que bé! Una colla de nens recitant-lo... segur que mobilitza totes les goges de l'Empordà. Pels meuss nét l'hauré de guardar encara una mica...
ResponEliminaHe agafat les goges amb delicadesa, encara que maldestrament...
ResponEliminad.
Poesia i llegendari unit. Molt bonic.
ResponElimina