dimecres, 14 de juliol del 2010

Brindis del temps
















Tant si fa sol com si plou
amb el joc en tinc prou.
Ric avui que em sé ric
de gavines i flors
Fes tu el mateix, amic
amat, no cal collir les pors.
Si tenim el poema i la pensa
i les mans per sembrar els estels
destapem una gaubança immensa
acolorim amb aquarel•la tots els cels
ardents de pluja o arremullats de sol
caminem prestament al convit
i fonguem la recança al gresol
juguem, juguem i alcem el crit.
Tant si fa sol com si plou
amb el joc en tinc prou.

4 comentaris:

  1. M'enduc les mans que sembren estels!

    Un poema enjogassat i amb un ritme preciós!

    ResponElimina
  2. Quina rapidesa, Carme, que tenies el dibuix preparat? :):)

    ResponElimina
  3. I tant que sí! En tinc molts, centenars... de cop se m'acudeix que un podria anar-hi bé. I els tinc ben classificats i sé on buscar-los! :)

    Petonets.

    ResponElimina
  4. Com a comentari l'ànècdota que he anat posant als altres.
    Us conto una anècdota no meva. Al tros a l'hora d'esmorzar, un jovenot es feia un ou ferrat, quan ja el tenia al plat per cruspir-se'l, un vell astrut li digué: Em deixes fer-hi una sucadeta? -- Si no més és una ?-- El vell amb un trosset de pa com tres dits,entrà per entre plat i ou ferrat i amb moviment de cullera l'embornà i tot sencer se'l entrà a la boca sense que se'n sabés mai més res del ou ferrat del jovenot.... Aquí també passa que el vell se'ns el cruspeix
    i després ens quedem ... amb un pam de nas. I fa temps que passa... No sé si mai nostra descendència és menjarà l'ou ferrat... Crec que tenim poc coratje i poden amb nosaltres. Anton.
    Si em voleu comentar, gràcies.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons