dimecres, 14 de juliol del 2010

Una flor regalada


Seguint  Noves  Flors  i Barbollaire

Un cafè i  una  flor  regalada
ens  acompanyaran el vespre.
Sembrarem  estels amb  les mans
i els farem  lluir  damunt la pell.

L'alè  potent  del  desig
inflarà  les  veles
dels meus llavis,
que  navegaran  lleugers i
amb avidesa  pel claror del teu mar.

5 comentaris:

  1. Com que no sé si tireu enrere per llegir... posso una anèdota de l'ou ferrat.
    Us conto una anècdota no meva. Al tros a l'hora d'esmorzar, un jovenot es feia un ou ferrat, quan ja el tenia al plat per cruspir-se'l, un vell astrut li digué: Em deixes fer-hi una sucadeta? -- Si no més és una ?-- El vell amb un trosset de pa com tres dits,entrà per entre plat i ou ferrat i amb moviment de cullera l'embornà i tot sencer se'l entrà a la boca sense que se'n sabés mai més res del ou ferrat del jovenot.... Aquí també passa que el vell se'ns el cruspeix
    i després ens quedem ... amb un pam de nas. I fa temps que passa... No sé si mai nostra descendència és menjarà l'ou ferrat... Crec que tenim poc coratje i poden amb nosaltres. Anton.

    ResponElimina
  2. Un café i una flor regalada són una molt bona companyia, sens dubte.

    ResponElimina
  3. Sí que tiro enrere, Anton, al menys jo, constantment. He llegit la teva anècdota de l'ou.

    I potser tens raó...

    Gràcies Noves Flors!

    ResponElimina
  4. Jo m'arrapo al mar, que sóc marítima!

    Aquesta tongada serà infinita, que bonic...

    ResponElimina
  5. Anton, en el que dius tens raó, però jo de l'anecdota en faig una altra lectura i és la de la lluita de l'astucia que donen els anys contra la inocència de la joventut. Ara, cadascú en pot fer la que vulgui, és clar.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons