Em cal quan sols navego
Per mars pretèrits
Sense cap més ajuda
Que el desig per delir-te?
Mentrestant, clamo:
Sóc record que recorda
Que la tristesa
Comença amb els teus llavis
I l'intent per besar-los.
d.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
no pot ser que la tristesa comenci en uns llavis... cal posar-hi alegria, deomises, va... però és preciós!
ResponEliminaEt segueixo...
ResponEliminaSí, és preciós!
ResponElimina