Cavalcaran les ones
amb llapis de colors.
També a la sorra.
Esbossant gargots
-i alhora-
definint el traç.
Albirant el desig
d'un dibuix ben bonic
que ens regalen
i els regalimin rialles.
Els donarem present
-tan com puguem-
del blau de la mar
i del vol d'escollir
tot perseguint un somni,
on no hi cap cap odi.
Vaixells dibuixats
en son viatge.
I la memòria.
I la memòria... pot manllevar-se't una estoneta curta? ;)
ResponEliminad.
Dones i homes i viceversa, semblem bogets darrera les paraules, no us sembla que ens encalcem, com si fessim curses, jejejeje
ResponEliminaZel,
ResponEliminabogeta per les paraules, sí reconec estar-ho. Per les accions, també. Però no voldria fer cap cursa. M'ha vingut de gust calçar el teu "despert al mar" a la meva manera.
M'ha convidat a escriure; he agafat la màquina, he tret un parell de llapis, he fet 10 fotos, n'he trïat una; i...
Una abraçadeta bojeta i sense cursa!
Uix! Jo no puc participar a fer curses, aquests dies estic poca estona als blogs... però hi estic tota la que puc. Em sap greu no seguir-vos millor.
ResponEliminaUn poema preciós!