(tot seguint Carme i Deomises)
A la terra dels somnis
creix el nom de totes les flors,
les paraules sublims del món
i els sortilegis per a tots els insomnis.
A la terra dels somnis
plouen gotes de pluja amb colors
per regar cada muntanya i el bosc
que processa la màgia dels savis.
A la terra dels somnis
es fan invisibles els focs
que encenen bruixes i corcons,
sols crema la llenya que vols...
si em deixeu una estoneta, m'agradaria seguir el somni entre flors.
ResponEliminatot teu, barbollaire...
ResponEliminaGràcies Isabel!
ResponEliminaÉs tant bo tot el que escriviu que és fàcil seguir-vos
(no tant ser al nivell...)
;¬)*
És veritat que sou bons... estan sortint uns pomes molt bonics. Una roda impressionant.
ResponEliminaJo diria que som bons aprenents. Bé, alguns...
ResponEliminaQuè maco aquest poema!!!
ResponEliminamolt bonic!!
ResponElimina