De l’últim raig de sol
retinc aquest groc
fos de tarda de juliol
Darrere l’horitzó
es perd tímidament aquest rovell d'ou
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Seguesc l'ou...
ResponEliminaQuin posta més original!
ResponEliminaPosta de sol o posta de l'ou... :) Gràcies, Mon!
Us conto una anècdota no meva. Al tros a l'hora d'esmorzar, un jovenot es feia un ou ferrat, quan ja el tenia al plat per cruspir-se'l, un vell astrut li digué: Em deixes fer-hi una sucadeta? -- Si no més és una ?-- El vell amb un trosset de pa com tres dits,entrà per entre plat i ou ferrat i amb moviment de cullera l'embornà i tot sencer se'l entrà a la boca sense que se'n sabés mai més res del ou ferrat del jovenot.... Aquí també passa que el vell se'ns el cruspeix
ResponEliminai després ens quedem ... amb un pam de nas. I fa temps que passa... No sé si mai nostra descendència és menjarà l'ou ferrat... Crec que tenim poc coratje i poden amb nosaltres. Anton.
Anton, estic amb tu: poc coratge. Ens xuplaran fins al moll de l'os, i si ens rebotem diuen que som integristes i no sé quantes bestieses més. Fins i tot ens diuen nacionalistes (com a cosa negativa) quan són ells qui necessiten aquesta etiqueta per poder veure el seu imperialisme i colonialisme com a cosa normal. I encara hi ha qui confia a encabir-se com un tetris dins de la seva Espanya.
ResponEliminaSalut i Terra