dijous, 26 de juny del 2014

La força de la roca



La Montserrat
no està sola.
Si la toca
en Bernat
rep la força
de la roca.

Núvol o cel enllà


Blanca, la pell
repte d'avencs i cims.
Camí dels dits,
les dreceres dels besos,
curt  i infinit  viatge.

Pell amb la pell,
t'escolto el xiuxiueig
que em transporta.
Núvol o cel enllà.
So dels mots, el plaer.


dimecres, 25 de juny del 2014

Pretèrit perfet

Enlairo els somnis
en pretèrit perfet.

Van surar les mans
sobre l'ànima de la pell,
per vestir-la de joia.
Volaren els  sospirs
fins a fer-se veu i crit.
S'afonaren els cossos
fins els abismes profunds
de secrets sentiments..

Plaer sens treva





 Tot el teu cos té salabror de mar
com una illa coneguda i ignota.
Ressegueixo amb la polpa del dits
els recòndits camins, tebis racons...
i d'un plegat el cap i el cor em roden.

I vull buscar aixopluc en el càlid redós
entre el teu cor i la cuirassa dels teus braços,
que m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.
I amb la llengua calmosament assaborir la sal 
que emblanquina el teu cos,
fins sadollar el meu desig que creix,     
                                       plaer sens treva.



dimarts, 24 de juny del 2014

NIT DE REVETLLA


S'encén la flama,
estrenem la passió,
xopats de suor.


Com una àncora
















Com una àncora les meves mans,
m’aferro al fons del mar de la teva esquena.

Sobre la teva pell  l’anhel dibuixa una estela,
i queda el rastre del teu cos sobre el meu.

L’impuls del teu desig m’empeny tota,
i fas que els dits rellisquin encara un instant.

Evito la deriva enmig de la passió que m'arrossega,
i finalment m’afermo a tu, i m’omples.

dilluns, 23 de juny del 2014

Des de la platja

Quan l'ona besa la platja,
el teu ponent, que s'ajoca
m'omple de llum duradora.
Reflex daurat de tu, a la pell
espurnes lluents als ulls.
Els dits recorren encara
suaument tots els camins
mentre la pell reposa.

diumenge, 22 de juny del 2014

Amb els cossos enllaçats



Amb els cossos enllaçats
espero els teus dits savis
buscant el delicat trepig
quan l'ona besa la platja.

Bleixant em recupero
i lassat se'm desarma.


La deu

Des dels peus despullats
em pugen els teus llavis
cercant el doll del desig
fins a la deu d'on raja.

Frisant t'hi espero:
assedegat, de sadollar-me.



divendres, 20 de juny del 2014

He somiat de Xavier Pujol

He somniat
quimera enjogassada
els teus petons
en una casa clara.
M'he fet carn i pell
per entrar en cova estreta.
El crit m'ha despertat
de la mort on em creia
i em servo una joia
humida i secreta.

Fita



PD:  He repescat  aquest  poema tan preciós que en Xavier havia deixat  als  comentaris, perquè crec  que mereix  un post.  Xavier, t'esperem a "postejar" tu mateix, per aquí  ben aviat.

El bany



EL BANY

A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco.
Fuig.
Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
que li queden pel cos evaporant-se
son crits d'amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'excés d'aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
T'adoro
fins l'esquelet.


PD:  avui toca poema  eròtic...  per  qui vulgui  provar-ho.  He canviat  el dia i l 'hora  habitual dels  posts  de Vinyoli per  fer-lo  més  íntim...  a aquestes  hores...  sembla que ve més  de gust.

diumenge, 15 de juny del 2014

M'alegren els mots


No sabeu pas com m'alegren els mots,

dels vostres versos amics que saben riure.
Aquells que em duien un dolç amor
i aquells dels mails de qui sap viure.

Els dels llibres, de les històries
i aquells que fan rumiar
i descobrir tantes coses
que a mi em sembla viatjar.

Els dels contes i somriures
i els dels nens bocabadats,
que en el cotxe biblioteca
els demanen a grapats.

Els de plàcides converses
d'aprendre  i de compartir
parlant de coses diverses
fins i tot de tu i de mi.

I la lluna grossa i vermella
quan surt per damunt del mar
i l'espurneig d'una estrella
que li fa l'ullet al costat.

dissabte, 14 de juny del 2014

EM FA FELIÇ...






Poca cosa. Moltes coses:

El cafè del dematí,
Veure brostar el roser,
que creia mort, al meu jardí,
rebre bones noticies de algú
que no n’enviava de fa temps,
           que em somrigui una caixera
           enutjada eternament.

Les parelles que s’estimen.
La música de Jacques Brel.
Una orxata amb les amigues.
Trobar en unes rebaixes
pantalons que em quedin bé.
I menjar una  xocolata 
sense tenir remordiments.

Mirar el cel: de dia els núvols,
de nit, estels. Contar els blaus
que hi ha a la mar.
Gaudir al camp quan és l’estiu.
O que em digui que m’estima
algú que mai no m’ho diu...

             I altres coses. Petites coses
             que fan sentir el meu cor
             content i viu.



dijous, 12 de juny del 2014

FER CAMÍ


Alegria és sentir el teu respir,
i saber que tot és possible.
Alegria és tornar a veure't somriure
i saber que estàs bé.
Alegria és desig de viure
per afirmar-te i continuar lluitant.
Alegria és fer pinya al dolor,
sense perdre la clau de l'esperança.

dimecres, 11 de juny del 2014

Nota penjada a l'entrada de la meva vida (destinatària:l'alegria)

 

Sempre que vulguis venir,
trobaràs la porta oberta.
Si arribessis al matí,
sé que vindràs disfressada,
d’una gota de rosada,
o d’un raig de sol atrevit.
Al migdia et trobaré
a la bústia,  en una carta,
d’alguna amiga estimada,
que em diu que ha pensat en mi.
A la tarda sortiràs,
dins la motxil.la, a l’esquena,
només mirant els seus ulls,
de tu, me’n sentiré plena.
I a la nit, en fer-se fosc,
quan  la llum sigui apagada,
t’hauràs instal·lat dins meu,
i em sentiré acompanyada.
Sempre que vulguis venir,
trobaràs la porta oberta,
si un cop de vent la tanqués,
t’hi deixaré la finestra.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons