dimarts, 2 d’octubre de 2012

Amor transcrit






Asseguts a les cadires o 
estirats damunt la gespa
sempre a redós 
d'aquest amor transcrit .

 Sense amagatalls, 
per mirar-nos als ulls.
Aquests ulls 
que revelen l'ànima,
que dibuixen un passat, 
present i futur.
on tot era
on tot es
on tot pot complir-se
mentre germini 
aquest sentiment
que ens desborda.






                                                                           seguint fanal blau






No fuig

No fuig.
Encara sent i s'asseu en la bonança.
L'amor ha plantat avui, damunt la gespa,
dues cadires.
Sense amagatalls.

Fugir



L'amant, llavors, fuig  de la fosca
i travessa  el llindar 
d'una escala d'emergència.
El món és  d'un altre color
i  tot sembla  més  funcional  i senzill.
Però els graons  es  baixen igual.

En passar  les  hores  
el gat  el mira  mofeta i
li  tornen a fer  mal els  genolls.


                                                 
 ...ai, si la sort em fos plaent!
Si, caminant per la pols del desert,
trobés l'oasi dels teus ulls,el recer dels teus braços
dins del somni dels idealistes.
L'amant, llavors, fuig de la fosca,
travessa la porta i canvia d'escenari.
Tot és nou. Tot recomença.



seguint zel

incògnites

la teva mort, i la por
incògnita duresa d’un incert present
recullo els records que et fan tan absent
i m’acullo al recer
d’un renéixer possible d’amor
si la sort m'és plaent...



Zel, seguint Isabel

La melodia dels propis mots




La melodia del propis mots:
aquell subtil passeig pel port
i el vers sublim fet ja cançó.

Moment etern
per sempre més.
Moment serè
sota el cel d'acer.

Malgrat les boires,
malgrat la por,
malgrat aquesta amarga coïssor
que va néixer amb la teva mort...

PARAULES AL VOL







Llenço paraules al vol
volaran en mig de la boirina
i viatjaran mon enllà
on ni les tempestes 
ni els vents huracanats
podran callar-les

Les transportarà la melodia
dels propis mots.
Xiuxiuejant, cridant
en silenci o clamant
el que l'ànima implora.

Seran mots, bells mots,
sempre plens de vida pròpia.



Es un racó

És un racó
de finestres obertes
des d'on es veuen
totes les ciutats
i els països i els mons
i tantes companyies.
És un racó recer
de les paraules
on sempre ens sabem
i aprenem a volar
i a riure i besar-nos
també a filosofar.

Al racó més estimat

 

Entro al racó més estimat de l'estança,
entro amb les ales fines de les fades
per escriure-hi noms de ciutats estranyes
amb la tinta acolorida que em brolla dels dits
i les lletres antigues dels alfabets atàvics.

I atorgaré a cada nom de ciutat una estampa,
una llum, una flaire, una pluja, una melodia, un so
i l'harmonia de la nit que la Tardor ens escampa.


Google analytics

Llicència Creative Commons