dimarts, 2 d’octubre de 2012

Al racó més estimat

 

Entro al racó més estimat de l'estança,
entro amb les ales fines de les fades
per escriure-hi noms de ciutats estranyes
amb la tinta acolorida que em brolla dels dits
i les lletres antigues dels alfabets atàvics.

I atorgaré a cada nom de ciutat una estampa,
una llum, una flaire, una pluja, una melodia, un so
i l'harmonia de la nit que la Tardor ens escampa.


3 comentaris:

  1. Segueixo amb el racó... encara que em deixi l'estimat... ja es veu prou que també n'és!

    Gràcies Isabel!

    És un racó
    de finestres obertes
    des d'on es veuen
    totes les ciutats
    i els països i els mons
    i tantes companyies.

    És un racó
    recer de les paraules
    on sempre ens sabem
    i aprenem a volar
    i a riure i besar-nos
    també a filosofar.

    ResponElimina
  2. una estampa esplèndida. Qui no voldria assolir tanta meravella, quan amb veu calmosa la musica entona salms de benaurança... Anton.

    ResponElimina
  3. I convertiràs aquesta ciutat, en un
    un preciós bosc de tardor que enamorarà, encara que sigui un miratge...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons