divendres, 3 de febrer de 2012


PARTE METEROLÒGIC


Fa fred, però res és mort.
A les cinc, just quatre volves de neu,
una enfarinada breu
que en no res glaça els carrers
que, poc a poc, van despertant.
Però res és mort,
ni avui el fred ho mata.
Des d'aquí i des de lluny
m'arriba l'escalfor
com una manta de llana.
La predicció
és de la veure't somriure
i abrigar-te les rialles.

7 comentaris:

  1. de genolls llegeixo aquesta meravella, carinyo...

    i faig reverencia...

    genial,
    preciós

    ResponElimina
  2. Res es mort per que encara tenim el somriure.... Que parli i allunyi el fred./ Et segueixo en el meu peregrinar diari per aquest intens lloc. Anton.

    ResponElimina
  3. Fa fred, però res no és mort...

    me l'enduc, fanalet! Gràcies!

    ResponElimina
  4. Quatre volves de neu i una enfarinada breu...Quin despertar dels sentits!

    ResponElimina
  5. abrigar-te les rialles... què bonic!

    ResponElimina
  6. Molt bonic, en barbollaire té raó.

    ResponElimina
  7. Abrigar-te les rialles, quin bonic vers, del qual n'hauríem d'aprendre, per tal que el fred no geli mai la nostra essència.
    M'ha agradat molt, amb l'esperança a la cantonada, esperant l'arribada de la calor.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons