dijous, 16 de febrer de 2012

Olis  de llavis  al tors.
Aquarel·les  extenses
amb el pinzell  humit,
humit  de saliva.
Lleparé  el teu xiuxiueig
com aiguada  que m'amara.
Besa'm,
cada guspira  dels ulls.


(seguint la Montse  i la cantireta)

2 comentaris:

  1. Ja ho intentaré, però no sé si me'n sortiré, és tan bonic...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons