divendres, 3 de febrer de 2012

Entre tots

(Seguint deomises)



Com l'aventurer entre les dunes d'un desert,
com el vent que oneja el blat verd de maig,
com el silenci que la lluna de nit traspua,
com el blanc del gel que ja és transparent.

Com el goig de la primera flor del roser
com la música d'un rierol sense esquers,
com la increïble saviesa de l'aranya o l'abella,
com el raïm que al vell cep va creixent...

Com la virtut que un dia s'esberla,
com oblides els llibres que a la vida has llegit,
com els teus ulls van ara de passeig per aquí,
així el poema va traient del pou dels mots
idees rimades per fer versos escrits entre tots...




3 comentaris:

  1. M'enduc de nou l'aventurer entre dunes del desert... del deo

    i també el teu pou dels mots

    Gràcies, Isabel!

    ResponElimina
  2. Amb o sense rima pouem els mots per esventar-los.

    ResponElimina
  3. Entre tots, coneguts i desconeguts alhora, ens unim i fem que amb les paraules brollin espurnes del que som!!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons