dijous, 16 de febrer de 2012

CALLA EL SILENCI... aquarel·la de l'Anton.


Seguint...

16 – 2 – 12
Calla el silenci
en l’intern de l’arbre.
Fora, les fulles dringuen,
parlen i escolten
simfonia amb l’aire.
Es recolza i recorda
la seva mudesa establerta.
Dins, el silenci
esclata com rajolí de fonteta
que viu del que llença.
Bevem silenci que reconforta
I apaga la set de paraula. 

3 comentaris:

  1. Excel·lència (seguiment extraoficial; disculpes per l'atropellament)


    Dringadissa de fulles,
    Mentre l'arbre, que habita
    Cada instant nostre, creix
    I ens conforta amb la copa.

    Brindis a la Natura
    Que ens ha omplert de bellesa
    Les mirades i els cors.

    Demà ens estimarem
    Amb el foc viu, intacte
    De qui no coneix llavis
    Més excelsos que els teus.

    Dringadissa de fulles,
    I els somnis restaran
    A recer nostre, avui.



    d.

    ResponElimina
  2. Em quedo amb el teu final:

    Bevem silenci que reconforta
    i apaga la set de paraula.

    I resulta que sí, que paradoxalment, en silenci les teves paraules reconforten... gràcies!

    ResponElimina
  3. Quan el silenci calla, què s'escolta?

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons