dijous, 16 de febrer de 2012

Pintar el silenci



Aquella immensa set
d'allò  desconegut.
Va existir  algun cop  aquell doll
en  l'espai arrecerat on hi  cabia  tot?

Desapareix  el record, cobert de  gebres i incerteses.
Des de  la lentitud de qui es  recupera  i anhela.
Sabrem  com pintar  el silenci de mots?
O  s'haurà  endut,  aquest  vent  
que no bufa ni fa  tempesta,
tots  els  colors inventats  de nou 
que  havíem descobert?

(seguint  a  la Isabel  i en deo)

9 comentaris:

  1. Aquest silenci només el pots pintar tu amb la teva poesia visual.
    Fa dos anys que no participo en aquest itinerari poètic perquè cal caminar molt de pressa, però us llegeixo cada dia.
    Per fer poesia necessito més temps i sempre arribaria a ... misses dites.

    Bon dia Carme :)

    ResponElimina
  2. Gràcies, Pere, per ser-hi, per llegir-nos i pel teu comentari que acompanya. Bon dia, Pere!

    ResponElimina
  3. Gran pregunta, Carme. La contesto d'immediat.

    ResponElimina
  4. si em permeteu, també m'agradaria seguir-vos, procurant no avançar-me a Isabel...

    ResponElimina
  5. abans o després, Barbollaire... és igual (el cas és seguir i seguir, ser vers, ser Poesia...)

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots dos, una fantàstica resposta, Isabel, una immillorable alternativa, Barbo..

    ResponElimina
  7. Algú ha pensat quin color té el silenci?

    ResponElimina
  8. M'ha agradat molt el teu quadre i la pintura del teu silenci, Noves Flors.

    M Roser, no pas tots els silencis són iguals: Jo els veig de 4 colors...

    Hi ha silencis blaus, silencis verds, silencis negres i silencis de color de merda d'oca... i aquests últims, com que són lletjos, s'han de pintar de paraules...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons