diumenge, 31 de juliol de 2011

Tot és silenci




Esquitxos d'aigua,
mirall en joc,
llum de la tarda,
cel de colors.

Núvols de pluja,
aiguat curull de mots,
humida terra,
regal amb llaç de ruixat.

Paleta de grisos,
contorn de trons,
gotes com perles,
vent rei pare de tants sorolls.

I ja de nit
tot és silenci,
que no hi ha lluna
ni encanteri al cor.
La flama s'apaga
al fons del foc,
quedarem orfes
d'aquest superb blog.


2 comentaris:

  1. je, je, je... m'has fet riure amb el teu final!

    Avui sí que és l'últim dia!

    ResponElimina
  2. Et segueixo, Isabel, abans d'anar al llit :)


    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons