RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
( La primera frase és de Deomises ).
2.- He descobert que m’amaga l’horitzó.
En la llunyania, com penjant d’un fil
veig la trencadissa del meu gran mirall.
Lluny poc podien, els padellassos, fer-me mal
en els peus, en les mans, en el cor.
Seria el record que esboternava panyiser
al no regrés d’un albirar-se en son vent.
Callat reflexionaria si retornar al lloc
a compondre de nou el trencaclosques estimat.
Antón, estimat, ens hem solapat, com aquell qui diu.
ResponEliminaSort que els dos volem esperança...
En necessitem d'esperança, Zel.Anton.
ResponEliminaM'agrada molt el teu final de compondre de nou el trencaclosques estimat.
ResponEliminaUna abraçada, Anton.
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaReflectància refractària
I en el mirall trencat resta cada imatge
Que s'hi ha reflectit o el seu esperit
Rebel s'allibera del llast del tornaveu?
Confon la realitat del miratge
I creuràs que tota foscúria és nit,
I la vida un regne perdut sense hereu,
Home de pedaços, avessat als fracassos.
d.