diumenge, 31 de juliol de 2011

La teva poesia

(segueixo  una mica a tothom  els  darrers  4-5 poemes)


Aliment  poderós
de qualsevol absència,
que  manté  i renova  la força.

Ets sentiment en  el teu vers
i reflexió en  el   teu vol.
Desig i batec en el poema.

4 comentaris:

  1. com que se'ns acaba el temps,
    escric corrents...
    Et segueixo, Carme. I a Deomises.

    ResponElimina
  2. [seguiment extraoficial]


    Sístole

    Batega el cor i la mar
    I el pètal i la tija,
    I la poesia que creix
    Dins meu amb pruïja.

    I seré el teu bard
    Abans que siguis meva,
    I abans que sàpigues
    Que t'estimo sense treva.

    Sístole i diàstole
    I la veu de la vida
    Que no recularà
    Ni un centímetre mai,

    Dàlia tendra, fresca brisa
    Plena de la beutat del lai.



    d.

    ResponElimina
  3. Quina rapidesa, deo!

    Bé, quin parell de fenòmens que sou, tots dos!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons