dilluns, 7 de febrer de 2011

sirenes

Poc sabia jo de les misèries dels mariners,
esclavatge sota veles lliures,
turmells encadenats, baules rovellades,
amagats sota el pont lluent d’aigua i llum
els clarobscurs subtils i bells, i un capità mudat
a la recerca d’un somni de conquesta...
jove n’era jo, i l’envejava... ara és a l’oblit
perdut entre roques ermes, buit d’amor
qui sap de quina sirena és presoner...
.
(seguint Joan)

2 comentaris:

  1. Que macos, aquests, com contes d'altres temps o cançons o romaços que contaven històries. :)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons