2 – 2 -11
- seguint un vers de MON
Se m’ennueguen... els mots
al fer la catombella...
En un instant tot roda
fins que estabornit
quedo lliure del cercle.
Vocalitzo ara els ais i ois
quan el cul toca terra.
No m’he fet mal
i els crits surten lliures,
envanits de la proesa.
La vida en eix mon
és com una catombella.
en l'operandis circular
allargueu els ais! d'alegria
i no ens entretinguem en els ois!
que ningú voldria
..............
Nota.- Catombella = Corumbel·la
Segons el meu fill sols és diu en
el nostre poble. Ell n'estava orgullós
i els seus companys així batejaren
l'Esplai que ells conduien per la canalla
de la població en vacances d'estiu, en honor d'Ell
Antón, estimat, et prenc el relleu.
ResponElimina[seguiment extraoficial]
ResponEliminaCircumferències
Caminar en cercle,
Creient que, per alguna
Part, puc trobar-te.
Aquesta és la metzina
Del desig quan t'enyoro.
d.
M'agrada el poema i L'aclariment! ja saps com m'agraden les paraules noves per a mi!
ResponEliminaGràcies, Antón!
ResponEliminaDoncs aprendrem la nova paraula!! :-)
ResponEliminaI mirarem d'allargar els "ais" d'alegria, que és un molt bon consell :-)