Hem escrit tants versos
amb nous anhels!
que fem camí dels mots,
i a cada passa endolcim
la saba del sentiment.
Creix,
respira,
palpita...
Hem llegit tant!
que en cada vers sacsegem
les terroses arrels.
Som, gairebé,
ocells de vent.
amb nous anhels!
que fem camí dels mots,
i a cada passa endolcim
la saba del sentiment.
Creix,
respira,
palpita...
Hem llegit tant!
que en cada vers sacsegem
les terroses arrels.
Som, gairebé,
ocells de vent.
Molt bonic, Maijo, el poema...
ResponEliminajo esperava, a més a més, una il·lustració de les teves... :)
segueixo els teus ocells de vent, maijo.
ResponEliminaVinc volant!
Ara ja la tens ;)
ResponEliminaI gràcies.
D'acord, fanalet. Ja tinc ganes de llegir-te!
ResponEliminaEi! Moltes gràcies! Em fa il·lusió.
ResponEliminaUna il·lustració molt adequada a les itineràncies. Molt metafòrica. M'agrada molt!
Aquests "Ocells de vent" m'han agradat molt.
ResponEliminaAmb "Tango prohibit" de Novesflors i "No hi ha tenebra" de la Carme, pel meu gust els tres millors poemes del dia.
Bona nit Maijo.
Ànima tel·lúrica
ResponEliminaArrels terroses
S'arrapen a la terra
Com l'aire al viure.
Creix la ferida
De la sang mentre indago
La teva pèrdua.
I m'ets oxigen
Quan respiro, lluerna
Quan et recerco.
d.
[seguiment extraoficial, volia dir també...]
ResponEliminad.
Carme, tu demana el que vulguis (tot és possible!) :)
ResponEliminaPere, em contagies aquest entusiasme! Gràcies per la part que em toca.
Deomises, carai! Aquests Haikus són un regal. Veig que et superes constantment.