Que bat contra les finestres
De la llar buida sense tu.
I he d'acostumar-me al dejú
De no poder parlar-te en el lent
Transcurs de dies i de minestres.
I no apareixeràs enmig del turment.
d.
dilluns, 7 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Provo de seguir-te, deo.
ResponEliminaBon vespre!
Fa estona que el llegeixo i rellegeixo i he esborrat
ResponEliminaja 4 comentaris que volien fer un seguiment extraoficial...
Em dono per vençuda... no vull i no sé posar-me del costat de l'enyor i del turment i posar-me de l'altra banda em sembla... agosarat.
Perfecte Fanalet... jo aquí fent que si que no... endavant!
ResponEliminaI si et dono la vènia? Potser hi ha versos massa pessimistes, de vegades, o enyoradors, en les meves intervencions. També m'agraden les versions (i els divertimentos, com en Miquel o l'Elvira...). Per què no t'atreveixes? M'afalagaries, Carme!
ResponEliminad.
PS: gràcies per endavant
Amb la venia del deo... :)
ResponEliminaNo apareixeràs
enmig del turment
d'aquest desert
de silencis de sorra
que es belluguen com dunes
empentades pel vent
canviant el paisatge
de la meva ment.
No apareixeràs
i serà una altra vida,
la que em durà al límits desconeguts i balbs
en horitzons ocults
per la meva ceguesa
que tornaran de nou
en el meu caminar.
No buscaré l'oblit
tan impossible
que voldria potser
o no voldria mai.
Et guardaré només
entre llums de capvespre.
I la nit quan vindrà
portarà un somni nou.
Un somni per estrenar.
I per què ha de quedar 'extraoficial' aquesta meravella, Carme?
ResponEliminaMil gràcies, i un altre dia no et dono la vènia, agafa-te-la soleta :)
d.
Per no abusar! no era això?
ResponEliminaN'acabava de penjar un, jo!
El posaré als Moments!