dilluns, 7 de febrer de 2011

Memòria eòlica

[intentant seguir la Carme]

El teu record, una frase al vent
Que bat contra les finestres
De la llar buida sense tu.

I he d'acostumar-me al dejú
De no poder parlar-te en el lent
Transcurs de dies i de minestres.

I no apareixeràs enmig del turment.



d.

7 comentaris:

  1. Fa estona que el llegeixo i rellegeixo i he esborrat
    ja 4 comentaris que volien fer un seguiment extraoficial...

    Em dono per vençuda... no vull i no sé posar-me del costat de l'enyor i del turment i posar-me de l'altra banda em sembla... agosarat.

    ResponElimina
  2. Perfecte Fanalet... jo aquí fent que si que no... endavant!

    ResponElimina
  3. I si et dono la vènia? Potser hi ha versos massa pessimistes, de vegades, o enyoradors, en les meves intervencions. També m'agraden les versions (i els divertimentos, com en Miquel o l'Elvira...). Per què no t'atreveixes? M'afalagaries, Carme!


    d.


    PS: gràcies per endavant

    ResponElimina
  4. Amb la venia del deo... :)

    No apareixeràs
    enmig del turment
    d'aquest desert
    de silencis de sorra
    que es belluguen com dunes
    empentades pel vent
    canviant el paisatge
    de la meva ment.

    No apareixeràs
    i serà una altra vida,
    la que em durà al límits desconeguts i balbs
    en horitzons ocults
    per la meva ceguesa
    que tornaran de nou
    en el meu caminar.

    No buscaré l'oblit
    tan impossible
    que voldria potser
    o no voldria mai.
    Et guardaré només
    entre llums de capvespre.
    I la nit quan vindrà
    portarà un somni nou.

    Un somni per estrenar.

    ResponElimina
  5. I per què ha de quedar 'extraoficial' aquesta meravella, Carme?

    Mil gràcies, i un altre dia no et dono la vènia, agafa-te-la soleta :)


    d.

    ResponElimina
  6. Per no abusar! no era això?

    N'acabava de penjar un, jo!

    El posaré als Moments!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons