Encadenem-nos,
amb el ritme que marca el batec
i l'intercanvi de mots.
Cercarem l'instant màgic
al mig de la nit
per dir-nos els versos
a cau d'orella
com si fossin una resposta
a preguntes no formulades.
Atents,
reviurem les mirades
per fer camí junts.
No me n'he sabut estar.
ResponEliminaBona nit i bona estrena!
[seguiment extraoficial de Carme]
ResponEliminaRetòrica
Com si fossin una resposta,
Perquè he deixat interrogants
Al vent plens de retòrica.
I no he sabut batallar contra
El temps ni la distància,
Contra el bleix i la crosta
Que embolcalla el cor -porpra
De posta, jou sempitern-.
I batega amb glapits que enyoren
Les cadenes del llavi, paraules
Mudes que són eco de l'Infern,
Escrits que cantaran la fragància
D'un cos perdut, esforços vans
Per atrapar la brisa amb baules.
d.
Quina cadena poètica més bonica que heu començat i jo sense adonar-me'n.
ResponEliminaEnhorabona a tots dos!!!
Fanal blau, un plaer que tu em segueixis!
ResponEliminaDeo, els teus seguiments extraoficials són fantàstics!
Joana, això acostuma a anar sempre ràpid... sembla que hi ha sed de versos... :)
Cadenats a bon ritme. Segur que el camí serà bo.
ResponElimina