dimarts, 1 de febrer de 2011

efímer

Així viatgen els meus propòsits:
entre el gel i el foc,
un equilibri primari
que em sovinteja els gestos,
que em pren la gana,
que em buida.
Tots els somnis em caduquen
perquè el destí
sembla haver-los escrit
en una taula de gel
tocada de primavera.

3 comentaris:

  1. N'haurem d'inventar de nous Josep Manel. Els somnis sempre s'han de renovar... si caduquen! :)

    ResponElimina
  2. Res no dura, Carme, així que no ens queda altra que renovar.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons