diumenge, 14 de juny de 2009

El to d'en Cesc


Amor reconciliat, portes al cel, estats de sensibilitat alterna.
Jutjar o no jutjar, esdevenir el fet existencial,
Anònimes les idees del fum dels pensaments.
Pregar per sobreviure al vol mai agafat, la mà estimada en l’interior pintat sense capa.
Mots dolços, mots fets i desfets de la sabata de l’aparador.
Cercle d’intercanvis pronunciats amb un fil de veu i el to dels dits adormits.

6 comentaris:

  1. Els mots dolços, encara que siguin pronunciats amb un fil de veu, o escrits amb dits adormits, segueixen essent dolços... o potser encara ho són més :-)

    Preciosa la foto ;-)

    ResponElimina
  2. He continuat amb els "dits adormits" :-)

    ResponElimina
  3. Un fil de veu de tant cmunicar-te, dits adormits per la carícia de la reconcliació.Anton.

    ResponElimina
  4. Mentre hi hagi intercanvis què importa que siguin amb un fil de veu o amb els dits adormits...

    ResponElimina
  5. El cercle, diuen alguns matemàtics, és la geometria perfecta i perfecte serà un cercle d'intercanvis, no per jutjar sinó per enriquir! Molt bonic!

    ResponElimina
  6. Pensaments de dolçors anònimes reconciliades en la sensibilitat dels dits... preciós... :)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons