Amor reconciliat, portes al cel, estats de sensibilitat alterna.
Jutjar o no jutjar, esdevenir el fet existencial,
Anònimes les idees del fum dels pensaments.
Pregar per sobreviure al vol mai agafat, la mà estimada en l’interior pintat sense capa.
Mots dolços, mots fets i desfets de la sabata de l’aparador.
Cercle d’intercanvis pronunciats amb un fil de veu i el to dels dits adormits.
Jutjar o no jutjar, esdevenir el fet existencial,
Anònimes les idees del fum dels pensaments.
Pregar per sobreviure al vol mai agafat, la mà estimada en l’interior pintat sense capa.
Mots dolços, mots fets i desfets de la sabata de l’aparador.
Cercle d’intercanvis pronunciats amb un fil de veu i el to dels dits adormits.
Els mots dolços, encara que siguin pronunciats amb un fil de veu, o escrits amb dits adormits, segueixen essent dolços... o potser encara ho són més :-)
ResponEliminaPreciosa la foto ;-)
He continuat amb els "dits adormits" :-)
ResponEliminaUn fil de veu de tant cmunicar-te, dits adormits per la carícia de la reconcliació.Anton.
ResponEliminaMentre hi hagi intercanvis què importa que siguin amb un fil de veu o amb els dits adormits...
ResponEliminaEl cercle, diuen alguns matemàtics, és la geometria perfecta i perfecte serà un cercle d'intercanvis, no per jutjar sinó per enriquir! Molt bonic!
ResponEliminaPensaments de dolçors anònimes reconciliades en la sensibilitat dels dits... preciós... :)
ResponElimina