Vainilla en el record
derroc de somnis
victòria de dolçor
derrota de dracs
i corders d'ulls grossos
Va en un bot de goma
el record d'un batut
de vainilla en illa
del tresor d'infantesa
divendres, 19 d’octubre del 2012
INFANTESA DE VAINILLA
Pelegrins a la recerca de tresors
que s’escolen entre els dits.
Lluentors que només coneixen
amagats racons a les ninetes.
Records en mapes guardats,
Sota la pols del temps, pols de somnis,
servant el secret dels anys,
darrere les petjades de Cronos.
Viatgers imaginaris
des de caus arrecerats, ben a tocar,
on assaboríem aquells dolços records a la vainilla
que naixien a la cuina de casa,
fins omplir l’estança
on aprendre era un joc.
(Seguint la Cantireta, la Carme, la Montse, la Isabel i en
Deomises )
Primigènia (de deomises)
[seguint la Isabel]
D'esma, com les passes del pelegrí
Que no sap fins on ha d'arribar,
Que només rep les pistes del destí
Que el durà més a prop del demà.
I recupero el trencall, la cruïlla
Primigènia on s'inicia el camí
A la recerca de la flor de la vainilla.
Que no sap fins on ha d'arribar,
Que només rep les pistes del destí
Que el durà més a prop del demà.
I recupero el trencall, la cruïlla
Primigènia on s'inicia el camí
A la recerca de la flor de la vainilla.
d.
D'esma
Sense dibuix ni forma,
sense guia ni patró,
així, el traç d'esma
configura una il·lusió...
Esgotem aviat l'alè
buscant-la entre la pols dels somnis
i, en estar poc perfilada,
se'ns esvaeix sovint de ple.
Semblem globus a l'aire,
semblem coloms en vol,
semblem fulles al vent.
Pelegrins ara semblem.
Seguint la Carme i la Montse
SALTEM
La plaça plena a vessar
voleia pols de somnis,
que travessa fronteres
al ritme de la melodia.
Pols en el temps
avant i enrere.
Descolorida la història,
només tu tens els pinzells.
Taques de colors perdudes.
Sense dibuix ni forma.
L'esma em degota pel verd.
Melodia
(Seguint la Sílfide d'en Deomises)
El que crec que em pertany depèn de tu
i quan penso que no tinc res,
i que això vol dir que tu no hi ets,
em costa suportar el meu present
i em refugio en altres temps on tot fluïa ,
on sempre estaves present,
on les cordes només tibaven
per fer vibrar més l'aire
i emetre la melodia
que ens feia anar al mateix compàs.
El que crec que em pertany depèn de tu
i quan penso que no tinc res,
i que això vol dir que tu no hi ets,
em costa suportar el meu present
i em refugio en altres temps on tot fluïa ,
on sempre estaves present,
on les cordes només tibaven
per fer vibrar més l'aire
i emetre la melodia
que ens feia anar al mateix compàs.
dijous, 18 d’octubre del 2012
Cenotafi (intent de seguir-vos)
Que la fonètica soni i resoni
juguem amb sons i lletres
rimem rimes i rims rimades
que no es torni cenotafi
ni troni l'anagrama ....
olor a romer i remor de mores
fem un ecotip poètic !
juguem amb sons i lletres
rimem rimes i rims rimades
que no es torni cenotafi
ni troni l'anagrama ....
olor a romer i remor de mores
fem un ecotip poètic !
Plàcida fonètica (de deomises)
[seguint la Joana]
El centre del meu món és la fonètica del teu nom,
Els iris que porten el tint de la terra dels pares,
Els llavis que recorden els primers indicis de l'alba.
I conjugo el verb fet carn, i concordo, no sé com,
L'insomni amb el xiuxiueig de les paraules clares
Que vénen fins a mi com el tronc que em salva
Entre les aigües del naufragi de desitjar-te de nou.
La fonètica del teu nom és el centre del meu món,
La raó d'avançar a les palpentes cap al plàcid palau
De les teves orelles, que alberga els meus versos.
I declino tot mot que pronuncies fins que es confon
Amb el paisatge que ens ha vist bastir l'amor, que no decau,
Que s'entortolliga en els nostres cors amb nusos perversos,
Mentre duem el ritme de la lenta celeritat que ens mou.
d.
Fonètica
I juntarem paraules
com notes d'un pentagrama.
De la fonètica en farem
una melodia.
Amb els dits dansarem
en una rotllana infinita;
com espurnes els ulls refilaran i
el cor amb petits batecs ens acompanyarà
a ritme de tam-tam.
( seguint a la Zel )
com notes d'un pentagrama.
De la fonètica en farem
una melodia.
Amb els dits dansarem
en una rotllana infinita;
el cor amb petits batecs ens acompanyarà
a ritme de tam-tam.
( seguint a la Zel )
secrets de llengua
Ningú sabrà el secret que compartim,
la teva set és set de paraules, el teu somni
no el conec...et sé proper, menut,
ningú sabrà el secret que compartim
quan ens tanquem rere els murs
retornant al so primigeni dels ancestres
per saber-nos propers, aprenent junts
per entendren's
(Zel seguint Deo des del somni d'avui)
Sílfide (de deomises)
[seguint la Carme Rosanas]
El que crec que em pertany depèn de tu.
El somni i la vetlla, la follia i el seny,
L'art de la vida de conservar l'esforç ferreny
De la lluita per una fita, l'abric segur.
La joia i la tristor, el secret que ningú
No sabrà, el respir que s'encalça i s'ateny,
El gra que germina en el fèrtil terreny
I la llengua materna que endins lluu.
Tot el que em pertany és part de la conquesta
Del teu amor. La gràcia i el llast, el mossec
Capaç d'escalfar la carn i la congesta.
La fam i la sacietat, la set i l'ofec,
La intensitat del bes, com el llampec
El que crec que em pertany depèn de tu.
El somni i la vetlla, la follia i el seny,
L'art de la vida de conservar l'esforç ferreny
De la lluita per una fita, l'abric segur.
La joia i la tristor, el secret que ningú
No sabrà, el respir que s'encalça i s'ateny,
El gra que germina en el fèrtil terreny
I la llengua materna que endins lluu.
Tot el que em pertany és part de la conquesta
Del teu amor. La gràcia i el llast, el mossec
Capaç d'escalfar la carn i la congesta.
La fam i la sacietat, la set i l'ofec,
La intensitat del bes, com el llampec
Que, en l'horitzó, anuncia la tempesta.
dimecres, 17 d’octubre del 2012
Llampec
es desgranen
ocells i núvols rosats,
quietud i secrets esfullats.
I el record d'un llampec viscut:
la intensitat d'un bes.
Gràcies (de deomises)
[seguint l'Helena Bonals]
Tots els noms duen a tu, als teus ulls,
Als teus llavis, com sendes invisibles
Que he de recórrer abans que la boscúria
S'apoderi d'ella, per retenir-te a la llar.
Als teus llavis, com sendes invisibles
Que he de recórrer abans que la boscúria
S'apoderi d'ella, per retenir-te a la llar.
I evito, amb el teu record, els esculls
Que m'atansa la vida, mentre em fibles
La dolçor al fons del cor, la foscúria
Que desitjo en la matinada de l'atzar.
Totes les mars se sembren en la sang
Per adonar-me que ets el port i el far,
La llum més bella que apareix a l'horitzó.
I evito, gràcies a tu, caure en l'esvoranc
Més profund, que és perdre't, i em reculls
En el teu pit, l'estiu, la tendresa, l'escalfor.
d.
El far i el mar
Sé que hi ha un far
perquè n'hi ha hagut un
que encara em guia.
Potser només n'és un reflex,
a través del qual també
m'arriba la seva llum.
Tots els ports tenen el seu nom.
[seguint la Carme i Joan Barril]
EL BES QUE ET DEC
En aquella tarda
vam deixar la por.
A la brisa
suraven els còdols
dels sospirs.
No hi tornarem,
ni serem els mateixos,
però la pedra del còdol
encara basteix el vers.
I el bes que et dec.
I em retorna el somriure...
avall, entre ombres,
guanyant el terreny,
llepant les vores,
a l'abric de les branques
de pollancres i salzes
que es mantenen altius,
vigilant com avança,
escapant del desgel,
l'aigua clara, freda, pura,
juganera incesant,
que topa amb els rocs
que se li posen davant
i arrosega els troncs
que febleixen a la riba
i em retorna el somriure
contemplant el reflex
del que amagat en el fons
roman lluent i provocador
esperant pacientment
la teva vinguda.
dimarts, 16 d’octubre del 2012
Batecs de temps
Compto els batecs del temps corpori
rellotge de carn vital empenyent dies
nits, retorns, records i platges ....
Nua, somnio vestits d'escuma i ones
sóc mar , aigua , arena, horitzó , petjades
segueixo el rastre de les paraules
que em menen a un altre món on tot és possible
camino descalça.
rellotge de carn vital empenyent dies
nits, retorns, records i platges ....
Nua, somnio vestits d'escuma i ones
sóc mar , aigua , arena, horitzó , petjades
segueixo el rastre de les paraules
que em menen a un altre món on tot és possible
camino descalça.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons